Batalla de Plassey

Batalla de Plassey
en bengalí পলাশীর যুদ্ধ, Pôlashir Juddho

Guerra dels Set Anys
Lord Clive amb Mir Jafar després de la batalla de Plassey, per Francis Hayman (vers 1762).
Tipus	batalla
Data	23 de juny de 1757
Coordenades	23° 48′ N, 88° 15′ E / 23.8°N,88.25°E / 23.8; 88.25
Lloc	Palashi, Bengala Occidental, Índia
Resultat	Victòria definitiva de la Companyia Britànica de les Índies Orientals
Bàndols
Companyia Britànica de les Índies Orientals Siraj Ud Daulah (Nabab de Bengala) Companyia Francesa de les Índies Orientals
Comandants
Coronel Robert Clive (Lord Clive) (posteriorment Governador de Bengala i Baró de Plassey) Mir Jafar (Comandant en Cap del Nabab), Sinfray (Oficial francès d'Artilleria)
Forces
950 soldats europeus 2.100 Sipais indis,[1] 100 artillers,[1] 9 canons (vuit canons de sis lliures i un Howitzer) 50.000 soldats inicialment, dels quals només 15.000 van prendre part a la batalla),a 53 canons
Baixes
22 morts (7 europeus i 16 nadius) 53 ferits (13 europeus i 36 nadius) 500 morts i ferits
Dels primers 35.000 soldats d'infanteria i 15.000 de cavalleria, 35.000 d'ells van ser retinguts per l'Mir Jafar, deixant a 15.000 homes a participar en la batalla.[1]

La batalla de Plassey es va dur a terme el 23 de juny de 1757, va suposar la victòria decisiva de la Companyia Britànica de les Índies Orientals sobre el Nabab de Bengala i els seus aliats de la Companyia Francesa de les Índies Orientals, establint-la com la Companyia Governant a l'Índia i que es va expandir sobre gran part de l'Àsia Meridional durant els posteriors 190 anys. La batalla va tenir lloc a Palashi, Bengala Occidental, a la riba del riu Bhagirathi, a 150 km al nord de Calcuta aproximadament, prop de Murshidabad, aleshores capital del Nabab de Bengala. Els adversaris eren d'una banda Siraj Ud Daulah, l'últim Nabab independent de Bengala, i d'altra banda, la Companyia Britànica de les Índies Orientals.

La batalla es va lliurar durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) i en el marc de la seva rivalitat Europea, la Companyia Francesa de les Índies Orientals va enviar un petit contingent per lluitar contra els britànics. Siraj-ud-Daulah hi tenia una força numèricament superior i va establir la seva base a Plassey. Els britànics, preocupats veient-se superats en nombre, van prometre subornar amb grans quantitats a Mir Jafar, cap de l'exèrcit de Siraj-ud-Daulah que havia estat degradat, juntament amb d'altres com Yar Latif, Jagat Seth, Umichand, Maharaj Krishna Nath i Rai Durlabh. Aleshores, Mir Jafar va reunir les seves tropes a prop del camp de batalla però, realment, no va fer res per unir-se a la batalla, provocant la derrota de l'exèrcit de Siraj-ud-Daulah. Siraj-ud-Daulah va fugir, tot i que -posteriorment- va ser capturat i executat. Com a resultat, tota la província de Bengala va caure en poder dels britànics i Mir Jafar va ser designat nominalment Nabab, tot i que en termes efectius només era un titella de la companyia.

Es considera que aquesta va ser una de les batalles clau que van conduir a la formació de l'Imperi Britànic d'Àsia Meridional. L'enorme riquesa adquirida de la tresoreria de Bengala i l'accés a una font massiva de grà i als impostos van permetre a la Companyia reforçar significativament el seu poder militar, i van obrir el camí per al domini colonial britànic, l'explotació econòmica de masses i la dominació cultural gairebé a tota l'Àsia Meridional. Els enfrontaments posteriors van reforçar el domini britànic al sud d'Àsia i van preparar el camí al govern colonial britànic a l'Àsia.

El Pôlash (Bengalí পলাশ, un arbre amb una extravagant flor vermella) dona el seu nom a un petit poble a prop del camp de batalla. Una romanització fonèticament correcta del nom Bengalí hauria estat: batalla de Palashi, però l'ortografia anglesa el va convertir en l'actual nom de Plassey.